Acabem semestre i comencem exàmens

Hem acabat el semestre, encara que estem de vacances de nadal, ara arriba al gener l'hora de demostrar tots els coneixements que hem après de totes les assignatures. Personalment he après moltes coses noves, nous conceptes que no sabia, utilitzar alguns programes d'ordinador, conèixer alguns pedagogs molt importants per l'educació, ... En resum, crec que de totes les assignatures he après molt.

Aquest bloc m'ha resultat molt útil, des del primer dia ja hem va agradar molt la idea, perquè ho vaig trobar que era una nova manera de fer alguns exercicis d'una manera molt creativa. A més a més de adaptar-nos el canvi que està patint la societat amb les noves tecnologies a l'aula. Com a futurs mestres trobo molt important utilitzar eines com aquest bloc, per poder conèixer l'experiència en primera persona i ensenyar-ho millor els infants.

Per tant, només hem queda desitjar a tothom que ens vagi bé els exàmens i dir adéu al bloc fins el semestre següent.

Competències comunicatives

Ja fa alguns dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital després de treballar els diferents articles del procés comunicatiu vàrem treballar la competència lingüística. Per tal d'entendre millor quins són els components de la competència lingüística he fet un mapa conceptual sobre les diferents competències, per tal de que s'entengui millor.

Però primer de tot si definim la competència comunicativa, segons Gumperz i Dell Hymes (1972) "La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències".

Des de ben petits anem adquirint coneixements no només de gramàtica, sinó també dels seus registres, formem diferents situacions comunicatives. Per tant, la competència comunicativa no només exigeix l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó saber utilitzar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques, tal com van postular Gumperz i Hymes.

Els sistemes primaris són els que es refereixen a la comunicació quotidiana, és necessari a tots els rols que implica la vida en la societat. I els sistemes secundaris són de més elaboració i complexitat. És a dir, requereixen més capacitat cognitiva en la tasca de codificar i descodificar textos.

Articles procés comunicatiu per l'examen

Per l'examen de Comunicació oral, escrita i digital hem d'escollir un dels set articles del procés comunicatiu, fer una síntesis i relacionar-ho amb el contingut de l'assignatura. (TORRALBA, F. 2006. L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed. ). Després d'haver llegit tots els articles he decidit fer el d'escoltar i sentir, perquè a part de ser el que més m'ha agrada't, crec que és molt important ensenyar a escoltar als infants a l'escola. Escoltar és molt important i està molt poc valorat, s'hauria de donar més importància aquest fet.

Primer hauríem de definir què és escoltar i sentir. Podem dir que escoltar és un acte intencional que el seu objectiu és comprendre a l'altre, decidim que volem escoltar a qui, l'escolta ve precedida per un desig i és selectiva. En canvi sentir és un acte no intencional, vol dir percebre un so i no podem decidir que sentir. Per tant, escoltar no és sentir, mentre que no decidim sentir, si podem decidir escoltar.

L'escolta exigeix una preparació de l'ànima, una predisposició, a més a més, ningú no et pot obligar escoltar, és a dir, l'escolta és un dels actes més lliures que pot realitzar la persona. Quan escoltem intentem entendre les raons de l'altre, això no significa que compartim les seves raons, però si cal que ens esforcem per entendre el que diu. Un factor molt important és que escoltar implica humilitat, perquè quan escoltem ens exposem a descobrir que no estem a la veritat i per tant no tenim raó.

Un altre punt molt important, és que l'acció educativa ha subestimat el valor de l'escolta, a que no ens han ensenyat a escoltar. L'escola s'ha centrat en l'acte de parlar i ha subestimat el valor que pot tenir l'escolta, i s'hauria d'exercitar igual o més que la parla. És a dir, s'hauria d'ensenyar als infants a escolar, a saber concentrar-se, a donar voltes a les idees. Ensenyar a escoltar hauria de ser anterior a ensenyar qualsevol altre matèria, perquè sense saber escoltar no es pot transmetre res.

Ho podem relacionar amb les quatre habilitats lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar. Totes quatre habilitats són molt importants, però avui en dia dins de la societat i de l'escola se li dóna més valor a parlar, llegir i escriure. Des de petits, ja comencen a fer lectoescriptura, ... Però realment si pensem, algú ensenya els infants a saber escoltar? Podem veure que escoltar demana una sèrie de punts:
- Un paper actiu i participatiu.
- Un respecte per l'emissor i les seves idees.
- Ser objectiu per intentar entendre el que diu l'altre.
- A més a més un bon oient sap descobrir els objectius i proposits de l'orador.
- Descobrir les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba.

Un llenguatge és un mitjà d'expressió i comunicació que és propi de la facultat humana. Ja què el llenguatge s'organitza a diferents nivells (discurs, oració, morfema, sintagma i fonema) i també pot tenir creativitat. Podem dir que el llenguatge és alguna cosa més que un instrument de comunicació. Però encara que el llenguatge és molt important, hem de saber donar la importància també escoltar tant com altres capacitats igual d'importants.

Els debats de classe

Durant aquests dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital hem estat realitzant per grups uns debats i els temes han sigut els següents:
- Integració dels infants discapacitats a les aules ordinàries.
- Educació obligatòria fins els 18 anys
- La religió a les escoles
- Els infants de diferents edats han de compartir una mateixa aula?
- Uniformes, si o no?
- Pla escola web 2.0
- Calendari escolar (setmana de vacances al febrer i començar una setmana abans al setembre)

Desprès cada grup entregarà una valoració de tots els debats, per poder fer la valoració s'ha de tenir en compte primer els aspectes discursius: si han estructurat bé els arguments, s'han ajustat al tema, repetició d'idees, exposició de contraarguments, utilització d'altres d'exemples, cites o altres proves documentals, etc.

També s'ha de tenir en compte els aspectes d'oratòria, si han utilitzat el registre adequat, s'han expressat de forma concisa i clara, l'ús de una bona correcció lingüística, coherència, ....

I per últim es valora també els aspectes organitzatius com poden ser fer una bona planificació del debat ( si es encertat, ben preparat, original, ...), si han tingut autocontrol (els nervis, respectar els torns de paraula, ...) , etc.

Personalment m'han agrada't tots els debats, tots han exposat bons arguments per defensar la seva postura, a més a més han sigut temes d'actualitat i referents amb l'educació. Encara que sempre es pot millorar, ha sigut la nostra primera vegada en fer un debat per quasi tots, i crec que ha sigut una experiència molt positiva.

Exposicions orals sobre territori

Durant els últims dies hem estat realitzant unes exposicions orals per la classe de Gestió i Tic i Comunicació oral, escrita i digital. Per fer les exposicions ens vàrem dividir en dos grups, per tal que hi hagués menys gent i no estiguéssim tant nerviosos. Les exposicions havien de durar 6 minuts i un minut de regal per reorganitzar i poder finalitzar les idees de l'exposició. El tema principal era territori, però dins d'aquest tema que és molt ampli, per parelles, cada grup escollia un. L'Aina i jo vàrem escollir les festes populars de Barcelona, però hi han hagut els següents temes en el grup de les 11h (2na hora):

- Per què Amèrica llatina és pobre?
- Sabadell: abans i ara.
- Les coves de Gavà.
- El Barri de la Barceloneta
- La identitat de Catalunya
- La desigualtat social a Barcelona
- Una hora en una aula d'acollida
- El mercat del Clot
- La cultura dels joves del Pirineu
- El Delta de l'Ebre
- Viure a les residències de la 3a edat
- La diversitat cultural: l'ètnia gitana
- Els esports de neu
- L'Aquarium de Barcelona
- El moviment obrer a Catalunya al s. XIX
- La fira de la Purísima de Sant Boi

A les exposicions orals havíem de valorar molts aspectes com:
- L'objectiu de l'exposició ( clar, confús, adequat, ...)
- Introducció ( neutre, interessant, ...)
- Selecció i ordenació de les idees (ordenades, clares, desordenades, ...)
- Exemplificació ( clara, explicativa, inconnexa, il·lustrativa, ...)
- Conclusió ( resumeix la idea, neutre, ...)
- Temps (adient, massa llarg, curt, ...)
- Llenguatge corporal (natural, mira el públic, rigidesa, ...)
- Veu (entonació correcte, volum, pauses, ...)
- Actitud (registre, sentit de l'humor, anècdotes, ... )
Entre de molts altres factors a tenir en compte.

Amb aquestes exposicions havíem de posar en pràctica el que deia el llibre de "com parlar bé en públic", ja que ens donava les eines necessàries per poder fer una bona exposició. Crec que tots ho hem fet molt bé, perquè molts de nosaltres no estem acostumats a parlar en públic i els nervis a vegades et poden jugar males passades, per tant, durant aquests dies hem pogut veure molts temes diferents, variades maneres de fer les exposicions, però de totes hem pogut aprendre alguna cosa més, ja què han parlat de temes que alguns detalls no coneixíem i ha estat molt positiu saber alguna cosa més sobre altres indrets, cultures, ...

Encara que totes les exposicions m'han agrada't, personalment la que més m'ha agrada't ha sigut la que han realitzat els meus companys el Sergi Domench i Isaac Serrano sobre la fira de la Puríssima de Sant Boi. Ja que a més de fer una bona exposició, han aportat notes d'humor i creativitat amb el muntatge d'un vídeo, traslladant-nos a tots a la fira, per tant hem entès millor com es viu la fira. Crec que han destacat molt positivament, per la seva creativitat, originalitat, a més a més de utilitzar un llenguatge que han convençut a tots.

Característiques d'un text

Fa uns dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital vàrem estudiar les característiques d'un text. Per poder entendre una mica millor la teoria he realitzat aquest power amb un esquema.

Les qualitats que té un escrit o un discurs, quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa es divideix en dos tipus: descriptives i prescriptives. Dins d'aquests és molt important tenir en compte l'adequació, la coherència, la cohesió, la correcció i la variació.

Les quatre habilitats lingüístiques

Fa uns dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital vàrem estudiar les quatre habilitats lingüístiques que existeixen: llegir, escriure, parlar i escoltar. Qualsevol usuari de la llengua ha de dominar-les, per poder comunicar-se amb tota eficàcia a totes les situacions possibles.

- Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Existeixen una sèrie d'implicacions:
1. Llegir és un procés actiu, el que llegeix ha de construir significat del text. El significat que pot tenir un escrit pel lector, no es necessari que tingui el mateix significat que l'escriptor volia donar-li, ja que el lector es construeix el seu propi significat.
2. Al llegir sempre ho fem amb algun objectiu, a més a més l'objectiu guia la nostra lectura.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. És a dir, el que llegeix ha d'adaptar-se el text i a través dels seus coneixements previs pot aportar al text.
4. Llegir implica l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies el significat de la resta, el context.
- Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text amb significat.
- Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
- Escoltar: és comprendre un missatge, a partir de començar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Escoltar demana tenir un paper participatiu i actiu, un respecte a l'emissor i les seves idees, descobrir les idees principals del missatge, etc.

Recitació en veu alta

Per a la classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem recitat en veu alta un poema o conte. En el meu cas he escollit un poema que es diu "Els negocis del senyor gat" de Gianni Rodari i Albert Jané, he fet aquest power amb el poema que he recitat a classe.

En el moment de realitzar la recitació en veu alta és molt important l'elecció del text, expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis, ... Però sobre tot, per poder fer una bona recitació, s'ha de tenir molt preparat, com a consell, es pot practicar davant del mirall o davant de familiars o amics. Però hi ha un altre punt molt important, què és el control del nervis.

Llenguatge audiovisual

Fa uns dies a classe de Comunicació oral, escrita i digital vàrem veure la conferència sobre l'educació en comunicació audiovisual de Guillermo Orozco on parla sobre el següent:

La imatge té un codi molt universal, però hi ha moviments de càmera, existeix una intencionalitat que no veiem, a més a més cada medi té un codi. A l'educació dels medis hi ha (família, escola, educadors, ...) Els principals són la família i l'escola, que són els que mesuren la relació que estableixen els infants amb els mitjans de comunicació. És necessari que l'escola i la família treballin conjuntament. A més a més, els medis de comunicació estant educant sigui implícitament o explícitament.

Posar la tecnologia a les escoles, però encara amb aquesta incorporació, no se li està donant l'ús a aquesta tecnologia. No se li dóna el valor que realment té, és a dir, la imatge o la tecnologia és completament de segona mà, però no de primera mà, perquè aquesta dotació no se li acompanya d'una reflexió pedagògica.

També parla sobre que s'ha de fer una alfabetització múltiple, per poder interactuar amb totes les tecnologies. Que pugui permetre que tothom pugui treure el màxim profit de les noves tecnologies, s'ha de fer un procés d'educació per saber quines competències hem de tenir i quines ens poden ser útils.

Si reflexionem del que diu a la conferència, crec que és molt important, el fet de que és veritat que avui en dia les escoles tenen molta tecnologia, però la importància que té que els professors acompanyin aquesta tecnologia amb explicació i reflexió. Ja que per exemple, no seria positiu que poses un PowerPoint els seus alumnes i ja està, hauria d'acompanyar amb una explicació perquè fos més entenedora.

El llenguatge i les llengües

Fa uns dies a comunicació oral, escrita i digital varem estudiar el llenguatge i les llengües:
- TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona (p.45 -50).

El llenguatge humà es troba en privilegi, en una o una altre llengua, està constituït per senyals. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Es podria dir que el llenguatge és un instrument de comunicació. El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació que és propi de la facultat humana, ja que s'organitza en diferents nivells (discurs, oració, morfema, sintagma i fonema) i també per tenir creativitat. A més a més, ens fa eludir a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).

Llenguatge i organització de l'entorn: Amb la llengua organitzem el nostre entorn, ja que en el món en que vivim, sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció del món que fem mitjançant el llenguatge. Per tant podem definir llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.

El llenguatge i pensament: El llenguatge sembla el responsable que pensem. Sense una base d'intel·ligència no és possible el llenguatge, i amb absència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, totes dues es desenvolupament d'una manera paral·lela.

El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La memòria col·lectiva d'un poble es conseva amb les llegendes, mites, ... És a dir, que el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.

El llenguatge i l'autoexpressió: el llenguatge fa possible l'autoexpressió fent referència a l'existència del discurs intern. La llengua és alguna cosa més que un instrument de comunicació. Ens permet l'autoexpressió, és a dir, un dialèg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.

El medi més extens: Tota expressió humana es pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre al contrari no és cert, no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. Sembla impossible abocar gestos, estats d'ànim, etc. El llenguatge en conseqüència, és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que tenim els éssers humans.

Descriure i escriure

Fa uns dies vàrem estudiar a classe de COED, descriure i escriure de (Cassany, D. 1987), on explica les diferències entre el canal oral i l'escrit. A més a més de complementar la informació amb aquest Power , on s'expliquen les diferències textuals i contextuals a través d'uns quadres comparatius on es veu de manera més clara les diferències.

Un individu domina el codi oral de la mateixa llengua, el que no domina són del codi escrit. La comparació entre els codis es pot fer des de dos punts de vista. El primer es pot comparar les situacions de comunicació oral i escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Pel que fa les característiques contextuals, el primer és què no existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i de l'escrit. Antigament hi havia unes comunicacions pròpies de l'oral i unes altres de l'escrit. En l'actualitat el desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.

La relació que s'ha establert al llarg de la història entre el cant oral i escrit ha estat molt diferent. Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la dialèctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit.
- La concepció tradicional: l'escrit és objecte d'aprenentatge, refusa qualsevol model oral.
- L'escrit de codi segon: l'oral és objecte primordial, s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral i mètodes àudio-visuals.
- L'escrit com a llengua: l'oral i l'escrit són autònoms, s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits i enfocament comunicatiu.
Vigner dóna suport a que l'escrit està concebut per emmagatzemar informació i no pas per enregistrar la paraula. No existeix relació entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme entre els dos canals.

Scinto analitza des d'una òptica psicolingüística:
- Model depenent (tradicional). Diu que tant l'oral, com l'escrit necessiten un determinat context cultural per desenvolupar-se i per ser apresos, tots dos són al mateix nivell, capacitats comunicatives potencials de la persona. Un individu a d'haver après l'oral per aprendre l'escrit.
- Model independent (cercle de Praga): Es tracta d'un model lògic i possible, però dificil de defensar. Ja que l'escrit no s'ha de desenvolupar al marge de l'oral, sinó tot el contrari. També que l'oral i l'escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
- Model equipol·lent (Glossemàtica): Destaca la correspondència entre so i grafia, que permet transcriure l'oral a l'escrit i a l'inrevés. Destaca funcions com al preservabilitat i el grau de contextualització.

Per concloure, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral, suggereixen que l'escrit no necessita l'oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Com fer una bona exposició?

He trobat un bloc que es diu "Haciendo las tareas" d'una professora que es diu Eugènia, on ha fet un post que tracta sobre com fer una bona exposició. M'ha semblat molt interessant penjar-lo, ja que aquests dies tots ens trobem fent moltes exposicions orals.

Dóna una sèrie de consells per fer l'exposició a classe:
1. Preparar la intervenció: primer has de tenir en compte de que penses parlar, i si tens o no coneixements sobre això.
2. Elaborar un guió: fer un guió amb algunes anotacions que no has d'oblidar.
3. Assajar en veu alta: Davant del mirall, un amic, un familiar o grabar-te per poder veure't.
4. Parla a poc a poc: fent pauses i parlar a poc a poc, això ajudarà al públic a digerir tota la informació i de pas t'ajudarà a tranquil·litzar-te.
5. Utilitza els gestos adequadament: Has de parlar a tots els membres de l'aula, mostren seguretat.
6. Utilitza materials de suport: et pot ajudar fotos, diagrames, dibuixos o un mural.
7. No t'enrotllis: Parla com ho fas normalment, no utilitzis expressions estranyes, és a dir, busca la manera més senzilla de dir-ho.
8. Gaudeix: passa-t'ho bé.

Crec que l'entrada que fa aquesta professora està molt bé, perquè dóna els seus alumnes unes pautes per poder fer una bona exposició oral, encara que els nervis sempre et puguin fer jugar males passades, portar ben preparada l'exposició ajuda molt. Ja que, realment es nota quan una exposició està ben preparada, o simplement s'ho han mirat una mica.

Treball de territori: les festes populars de Barcelona

Per l'assignatura de COED i Gestió i TIC hem fet una exposició sobre territori, l'Aina i jo hem escollit realitzar sobre les festes populars de Barcelona. Hem decidit fer quatre festes populars, que creiem que són les més representatives, que són: Santa Eulàlia, Sant Jordi, Sant Joan i la Mercè, aquest Power mostra les imatges més representatives d'aquestes festes populars.

- Santa Eulàlia: Segons corria la llegenda, al segle IV quan va néixer a Barcelona una nena anomenada Santa Eulàlia. Era la filla d'una família benestant, diuen que des de ben petita, sempre que podia ajudava els qui més ho necessitaven. Però arribaren temps difícils: l'emperador romà Dioclecià va decretar la persecució de tots els cristians. Aleshores mitja Barcelona va haver-se d'amagar com va poder, però l'Eulàlia no va voler abaixar el cap. Es presentà davant del cònsol romà i li argumentar amb saviesa que la decisió de l'emperador no era justa. Encara que tenia només tretze anys, aquell acte de valentia li va costar la presó, la tortura i la mort. Al s.XVII, els barcelonins van escollir com a nova patrona la Mare de Déu de la Mercè; Santa Eulàlia va ser destronada i convertida en copatrona. Fa uns anys es va rescatar de l'oblid a Santa Eulàlia i es va restablir la seva festivitat el dia 12 de Febrer, on s'organitzen tota una sèrie d'activitats lúdiques.

- Sant Jordi: Es celebra el dia 23 d'abril quan milers de persones surten a passejar per gaudir d'una de les diades més intenses, especials i belles de l'any, quan no cal anar a la llibreria a veure els llibres. A tot arreu, a qualsevol cantonada, a qualsevol carrer milers de llibres ocupen les vies i les places. Mentrestant les floristes dibuixen Barcelona amb tots els colors de la primavera, els pastissers fan cavallers i dracs de xocolata i els forners, pans de formatge i sobrassada amb els colors de la senyera. Aquest dia a Barcelona, tothom treballa, però és una festa i una festa molt grossa.


- Sant Joan: Es celebra de la nit del dia 23 al 24 de juny i es més coneguda com "la nit de foc". El seu origen es remunta a les civilitzacions més antigues quan celebraven l'arribada del nou solstici, ja que és el moment on el sol es situa en el lloc més alt, per això és el dia més llarg de l'any. Posteriorment va agafar un origen més religiós, perquè Sant Joan va néixer el dia 23 a les 12 de la nit, que és per aquest motiu, que a la festa de Sant Joan el moment més important arriba a les 12 de la nit. A la festa es sopa a l'aire lliure amb els familiars i amics aprofitant el bon temps de l'estiu. Encara que ja fa uns anys que ja no hi ha tantes fogueres, continuen sent un element molt important i normalment hi ha fogueres a la platja. Però el més important de la nit de Sant Joan, són els espectacles pirotècnics, que la gent aprofita a menjar una mica de coca i veure una mica de cava.

- La Mercè: es celebra el dia 24 de setembre que es la patrona de Barcelona. Es celebra que acaba l'estiu i arriba la tardor. Però el seu origen es remunta al s. XVII, quan a Barcelona va haver-hi una plaga de llagostes, aleshores els ciutadans van demanar ajuda a la Verge de la Mercè, perquè els ajudes a evitar aquesta catàstrofe. Per aquest motiu, quan les llagostes van desaparèixer, la van anomenar com a patrona de Barcelona. A la festa de la Mercè, el cel s'omple d'espectacles pirotècnics, els carrers abunden els gegants i cap grossos, les places i han orquestres de música animant la festa i hi ha activitats com els castellers. Gràcies a totes aquestes activitats les famílies i amics aprofiten a sortir a passejar pels carrers de Barcelona. A més a més, és una festa per tothom, des de els més petits fins els més grans. La Mercè és una festa per la diversitat, perquè no només és pels ciutadans de Barcelona, sinó pels turistes o la gent nou vinguda que no coneix molt la ciutat, un bon moment per conèixer una mica més la nostra cultura. Per tant, cada finals de setembre, tant si plou com si fa sol, Barcelona és una festa.

Com a conclusió, es pot dir que Barcelona és una ciutat molt rica en tradicions i la gent és molt participativa. Encara que les festes que hem escollit només són de l'àmbit de Barcelona, o en tot cas només de Catalunya, fora del territori són molt conegudes. Molta gent s'apropa a viure alguna de les nostres festes, i d'aquesta manera apropar-se una mica més a la nostra cultura i tradicions.

A més a més, a través de les festes populars podem ensenyar els infants la nostra cultura i tradicions, d'una manera divertida i fàcil. Ja que, els infants han d'aprendre una saber sobre el lloc on viuen, per tant, és un valor molt important que s'ha d'inculcar els infants des de petits.

El procés de composició escrita

A classe de COED, hem estudiat el model de composició escrita, el va presentar l'any 1981 Linda Flower i John Hayes, el qual està compost per:

La situació de la comunicació: Conté els elements externs de l'escriptor.
- El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure. El constitueix una situació concreta en que es produeix l'escrit; amb el tema, l'audiència i els propòsits. Per tant, l'autor ha d'analitzar i valorar les condicions i les característiques, com el perfil de l'audiència i el tema.
Un anàlisis correcte de tots aquests aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: el text.
- El text: el que s'escriu, és la resposta que dóna a aquest problema.

La memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix i té emmagatzemats al cervell sobre el contingut temàtic, l'audiència, les estructures textuals i el traçat de les lletres. S'ha de tenir en compte que per tot això, el mestre ha de fer una intervenció en el procés d'elaboració del text.

Els processos bàsics de l'escriptura: El procés d'escriptura no es desenvolupa necessàriament de forma lineal, es compon del monitor, mecanisme de control encarregat de regular els següents tres processos:
1. Planificació: L'escriptor elabora una planificació mental del que vol escriure i com vol fer-ho. Aleshores el subprocés de generar, dóna informació que l'escriptor té emmagatzemada en la memòria. Aleshores ha d'organitzar, és a dir, poder classificar les dades de la memòria. Però també ha de formular objectius que dirigiran el procés de composició.
Durant els primers anys d'escolaritat el procés d'escriptura es farà: en grup, en veu alta, definiran els objectius, s'organitzarà el contingut del text i es poden anotar algunes dades o paraules a la pissarra.

2. Redacció: l'escriptor transforma les idees en un discurs comprensible pel lector. En aquest procés es posa en marxa una gran quantitat de coneixements com: compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i per últim components de cohesió textual.

3. Revisió: l'escriptor rellegeix l'escrit i refà aquells aspectes que considera que s'han de millorar, posteriorment fa successives revisions. En la revisió valora: el contingut, la coherència, la cohesió, l'estil, l'ortografia, ...
A més a més la revisió es compon de dos subprocessos, l'avaluació i la revisió.

Debat sobre la incorporació dels nens discapacitats a l'aula

Per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem realitzat un debat sobre la inclusió dels infants discapacitats a l'aula ordinària. Davant d'aquest fet hi ha dos postures clares, els que estan a favor i els que no estan d'acord per tant estan en contra.

Dels dos bàndols que hi ha al debat, cadascú expressa els arguments per defensar la seva postura. Jo defenso el bàndol que està a favor. Defensem que les escoles han d'acollir a tots els nens independentment de les condicions físiques, intel·lectuals, socials, emocionals, lingüístiques o qualsevol altre que tinguin els infants. Perquè tots els infants tenen dret a poder rebre una educació, sense cap discriminació.

Existeixen molts avantatges, ja que l'experiència de poder viure la diferència a l'escola, aporta un gran enriquiment humà que no s'aconsegueix en altres circumstàncies. Això fa que els alumnes discapacitats tinguin un desenvolupament més integral. Però no només aporta un enriquiment els alumnes, sinó els professors enriqueixen les seves habilitats pedagògiques, gràcies a la reflexió que han de fer sobre la utilització de les tècniques que han de poder utilitzar amb els alumnes amb educació especial, i haver d'aplicar-les també per a la resta d'alumnes.

Per tant podem dir que tothom aprèn conjuntament. També saber que tothom pot fer i sentir coses que poden tenir un valor positiu pels altres, és a dir, aprendre que tothom té les seves potencialitats i habilitats.

Estructura i claus importants per fer un debat

Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.

Cada grup està format per 5 persones: 2 investigadors, 2 oradors i un suplent. Les característiques que han de tenir els oradors són: facilitat de comunicació i paraula, carisma, espontaneïtat i capacitat d'improvisació i per últim fort autocontrol per controlar els nervis. I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre. A més a més també ha d'haver un capità el qual actua com a portaveu de l'equip.

Desprès d'haver plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació, que consisteix a obtenir informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació que cal obtenir, les fonts de consulta i divisió del treball. Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal fer una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més és necessària una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.

El plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. S'han d'estructurar les idees amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip). El debat consta de tres parts: l'exposició inicial, refutacions i les conclusions.

Per poder fer un bon debat, el discurs que es fa ha de tenir una sèrie de característiques:
- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar.
- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.
- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.
- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.
- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte al text.

L'orador ha de tenir molts aspectes en compte a l'hora de fer un debat, emprar un llenguatge adequat i un vocabulari ampli. A més de d'una exposició correcta, un orador que vulgui convèncer ha d'assegurar-se que se l'escolta. Un bon discurs ha de ser dinàmic, amè i atractiu, que pugui despertar i mantenir l'interès de l'audiència. Però la veritat és que són molts aspectes que l'orador ha de tenir en compte: una modulació correcta de la veu, la postura, els gestos, la mirada, la indumentària, l'espai, etc.

Article sobre la falta d'atenció els alumnes discapacitats

He llegit aquest article al diari del País digital i m'ha semblat molt interessant. Hi ha un gran debat sobre la incorporació de nens discapacitats a les aules, a l'article parla sobre la deficient atenció que es dóna als discapacitats, segons el comitè espanyol de discapacitats de la Comunitat Valenciana, encara que han de destinar recursos cap això, no són suficients, posen l'exemple de que moltes vegades comparteixen entre diversos centres un mateix educador, ja que argumenten que l'horari s'estableix per l'educador i no per les necessitats o pensant en el benestar dels infants.

Personalment estic a favor de que els discapacitats estiguin a les aules ordinàries, però fent referència al que diu a l'article penso que l'Estat hauria de donar més recursos cap aquest tema. Moltes vegades també depèn de les escoles, perquè com tot, hi haurà escoles que intentaran posar a l'abast d'aquests infants tota la seva ajuda, i hi hauran escoles que no s'implicaran. En conclusió al final sigui culpa de la Generalitat, de l'Estat, dels pares, de les escoles, ... qui ho acaba pagant són els nens, i una pregunta que ens hauríem de fer:
Qui pensa realment en els infants?

Com parlar bé en públic

Hem llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital. Aquest llibre tracta sobre com poder arribar a parlar bé en públic, a través d'uns consells i recomanacions.

Els bons oradors tenen un munt de tècniques, gestos estudiats i mètodes a realitzar, que tothom pot arribar a aprendre amb una mica d'esforç. Per no haver de fer una exposició oral i passar un mal tràngol, totes aquestes tècniques poden resultar molt útils.

Personalment crec que aquest llibre pot resultar molt útil a l'hora de realitzar una exposició oral, i poder combatre els nervis o quedar-se en blanc. Amb aquesta guia de tècniques i mètodes de com ser un bon orador, amb pràctica, una mica de dedicació i de temps ho podem arribar aconseguir.

Comentari sobre l'anunci Oh! Brother de Seat

Aquest anunci el vàrem veure l'altre dia a classe de Comunicació oral, escrita i digital, és un vídeo trobat a youtube. L’anunci comença amb una nena que veu al monstre a un aparador i la família el compra. El monstre va creixent amb l’amor. L’única manera de que deixi de créixer, és deixar de donar-li amor, però la família no pot. Al final, busquen una solució i compren un cotxe més gran. L’anunci és molt emotiu, parla sobre em tema de “deixar d’estimar i d’aquesta manera no creixerà més”.

La melodia que s'escolta de fons en la part que se suposa que no han d'estimar el monstre, s'escola la melodia més a poc a poc. Quan la història va avançant, i volen trobar una solució, la música va més ràpida. El mateix passa amb el volum, al principi comença més fluixeta, i cap al final de l'anunci, on volen trobar una solució, el seu volum és bastant més fort.

Respecte els colors, al principi de l'anunci es mostren uns colors més apagats i sense llum. Però al llarg de l'anunci, mitjançant el monstre rep amor, apareix molt sovint el color vermell, a la roba de la família, decorats, etc. Per representar l'amor que rep el monstre, comencen a introduir-ho al principi en els decorats, fent que no es noti gaire. Finalment aquesta idea la plasmen amb el cotxe, què és de color vermell, per tant, reflexa l'amor que tota la família li dóna.

Personalment, és un anunci que m'agrada't molt, perquè resulta molt emotiu, desperta un interès en saber com acaba la història i per tant és molt original. Realment els publicistes aconsegueixen que la gent s'enrecordi del seu anunci, encara que veig un problema. Ja que a vegades, quan són anuncis com aquest que explica una història, la gent realment no para atenció al producte. Els agraden més altres aspectes com la creativitat o la originalitat.

Qui ets tu?

M'agrada pintar i ....

Fa poc temps que ens coneixem tots, passem moltes estones junts, per això ara ens comencem a conèixer tots. L’ Aina a simple vista és pot dir que és una persona de complexió prima, ulls marrons, el cabell llarg i ros. És una mica tímida al principi, però després agafa confiança amb la gent i és molt oberta. És una persona molt treballadora i constant, no s’espera a l’últim moment per realitzar les coses.

L’Aina és una persona alegre i creativa, el que més li agrada és pintar. A través de les seves pintures reflexa tot el seu caràcter, la passió pel que fa. A més a més es pot veure que li agrada pintar molt el mar, ja què és una de les seves passions i a les seves pintures predomina el color blau, que és el seu color preferit.

Per tant, a la fotografia expressa la seva passió per la pintura, fa constància que li agrada la platja i intuïm que li agrada el color blau.