Fa uns dies a comunicació oral, escrita i digital varem estudiar el llenguatge i les llengües:
- TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona (p.45 -50).
El llenguatge humà es troba en privilegi, en una o una altre llengua, està constituït per senyals. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Es podria dir que el llenguatge és un instrument de comunicació. El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació que és propi de la facultat humana, ja que s'organitza en diferents nivells (discurs, oració, morfema, sintagma i fonema) i també per tenir creativitat. A més a més, ens fa eludir a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).
Llenguatge i organització de l'entorn: Amb la llengua organitzem el nostre entorn, ja que en el món en que vivim, sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció del món que fem mitjançant el llenguatge. Per tant podem definir llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
El llenguatge i pensament: El llenguatge sembla el responsable que pensem. Sense una base d'intel·ligència no és possible el llenguatge, i amb absència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, totes dues es desenvolupament d'una manera paral·lela.
El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La memòria col·lectiva d'un poble es conseva amb les llegendes, mites, ... És a dir, que el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
El llenguatge i l'autoexpressió: el llenguatge fa possible l'autoexpressió fent referència a l'existència del discurs intern. La llengua és alguna cosa més que un instrument de comunicació. Ens permet l'autoexpressió, és a dir, un dialèg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
El medi més extens: Tota expressió humana es pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre al contrari no és cert, no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. Sembla impossible abocar gestos, estats d'ànim, etc. El llenguatge en conseqüència, és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que tenim els éssers humans.
- TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona (p.45 -50).
El llenguatge humà es troba en privilegi, en una o una altre llengua, està constituït per senyals. Les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació. Es podria dir que el llenguatge és un instrument de comunicació. El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació que és propi de la facultat humana, ja que s'organitza en diferents nivells (discurs, oració, morfema, sintagma i fonema) i també per tenir creativitat. A més a més, ens fa eludir a les coses i esdeveniments en la seva absència (parla desplaçada).
Llenguatge i organització de l'entorn: Amb la llengua organitzem el nostre entorn, ja que en el món en que vivim, sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció. La comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció del món que fem mitjançant el llenguatge. Per tant podem definir llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
El llenguatge i pensament: El llenguatge sembla el responsable que pensem. Sense una base d'intel·ligència no és possible el llenguatge, i amb absència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, totes dues es desenvolupament d'una manera paral·lela.
El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La memòria col·lectiva d'un poble es conseva amb les llegendes, mites, ... És a dir, que el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
El llenguatge i l'autoexpressió: el llenguatge fa possible l'autoexpressió fent referència a l'existència del discurs intern. La llengua és alguna cosa més que un instrument de comunicació. Ens permet l'autoexpressió, és a dir, un dialèg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
El medi més extens: Tota expressió humana es pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre al contrari no és cert, no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. Sembla impossible abocar gestos, estats d'ànim, etc. El llenguatge en conseqüència, és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que tenim els éssers humans.
0 comentarios:
Publicar un comentario